Marea de lletres que maregen, Barcelona, Barcanova, 2010, 64 p.
Heu pensat mai que les lletres poden fer i desfer quan juguen sense que ningú les molesti? Vet aquí que un dia l’habitació d’en Liu, un noiet de sis anys i força trapella, va quedar convertida en un gran bassal. Aquesta vegada, per estrany que sembli, ell no hi va tenir res a veure, més aviat en va patir les conseqüències. Ja sabeu que els grans no sempre entenen els nostres jocs.
Llavors, enmig del desgavell que s’hi va organitzar, va descobrir el secret que les lletres amaguen…
Pots llegir un comentari sobre el llibre a:
En un futur proper un grup de nois i noies viuen pendents dels canvis que tenen lloc al seu voltant. L’aparició d’en Gustau Anguera i el seu gos, l’Ombra, els fa entendre que el món tecnològic en el qual estan immersos deixa de banda moltes de les coses que de debò els importen. Reunits al barri antic d’una ciutat que agonitza, es conxorxen per resistir i ajudar els seus nous amics. Per fer-ho, han de portar a terme una estranya missió: recuperar el rastre dels Oblidats, un grup perseguit que es nega a acceptar la desaparició d’una manera de veure les coses.
Coia Valls 